Fordította: Joan Francés Blanc
Soi d'un pòble frem vielh, preistoric demiei los pòbles deu mond. Parli ua lenga frem vielha : la mia lenga. Vivi sus ua tèrra vielha, jamei n'èi pas viscut aulhors, i soi dehens. Soi jo, jo medish. Soi sol dens lo mond immens. Soi sol, lo men pòble partigot beth tèmps i a, demori sol. La mia lenga antiga, la parli tot sol.
Camini peu camin de la vita, en tot minjar lo men pan e en bèth béver la mia aiga. Escrivi los mens libes, que jo sol legeishi. Jo medish pugi ende las montanhas deu men país, e pesqui dens l'arriu devant la mia casa. Cada dia pugi a las sèrras ende pensar e meditar, solitari, jo medish.
Quand èri luenh, vedoi aute mond. Daubuns arribèn a la mia tèrra. Estoi bon damb eths. Los donavi lo minjar e lo béver, e podèvan dromir dens mas casas.
E adara... los estrangèrs me dísen, quand vénen, çò qui'm cau har e çò qui poish har. Mes aquí soi jo lo mèste, lo senhor, soi jo lo qui ei a soa casa. Ei ma patria antiga, que mos parents, e sos parents, i vivèvan. Ei la mia tèrra, aquí vivi, jo medish…